No sóc un bon mestre

Avui he sortit de nou trist i descontent de l’escola, em faig gran, abans aquestes coses no en passaven, i el pitjor del cas, és que penso que aquest bloc s’està convertint en un diari personal d’un mestre desconcertat davant d’un món educatiu que el supera i on només vomito per escrit tots aquells pensaments que el dia a dia em provoquen les situacions que visc.
Avui, m’he dedicat a fer un experiment (em direu, quina poca feina) entre totes les mestres i els mestres que m’he trobat a l’escola: quin? Mentalment he anat anotant quants mestres es queixaven de la molta feina que hi ha ara per Nadal i de les ganes que passi tot plegat.
Sabeu la resposta? Doncs en una escola petita com la meva, vuit persones s’han lamentat o queixat de tot plegat. Que si notes, que si cançons, que si murals, que si postals, que si obres de teatre, que si els nens i nenes estan insuportables, que si reunions.. a tot arreu a l’ascensor, al passadís, a l’hora de dinar, al pati… el tema de conversa era la “quantitat de feina” i “és la pitjor època de l’any”
Però com un mestre pot arribar a dir: el Nadal és la pitjor època de l’any????? 
Ho reconec, entono el “mea culpa”, no sóc un bon mestre, no sóc un gran professional, sóc un “bitxo raro”, però, no ho digueu a ningú, m’encanta aquests temps, m’encanta veure com els nens i nenes gaudeixen d’aquestes vivències, m’encanta com pinten, com assajant les obres de teatre, com entonen amb millor o pitjor afinament les cançons, com criden, com s’esvaloten, com s’abracen als nens més petits, com en definitiva per una vegada a l’any encara que sigui una: s’ho passen bé a l’escola. 
I si, això comporta nervis, comporta que no es facin divisions, ni sintagmes nominals, comporta que no hi hagi silenci a les classes, comporta cansament, comporta que no es segueixi la programació… en definitiva que es faci vida, que es faci emoció, que és faci somriures que es faci quelcom que enllaça realment l’escola amb la vida real dels alumnes, que no desentona amb la seva realitat, que no els és indiferent, que provoca sentiments… 
El més absurd de tot, però ha estat quan una mestre entre queixes i més queixes, m’ha deixat anar; i quan ensenyem alguna cosa? no hi ha temps per fer classe!!!. Jo penso: no ensenyem al Nadal?
Cada acció és una ensenyança, emocionant-se, sent solidari, pintant, retallant, dibuixant, cantant, memoritzant, expressant… tot això costa molt acceptar que també són aprenentatges? Costa molt entendre que això també és fer escola?
I com sempre les que més feina deuen tenir i les que menys es queixen: els d’educació infantil, per què? Dedueixo perquè si fa no fa durant tot l’any és igual: crits, manualitats, cançons… però és clar, com també he sentit a dir algunes vegades: Ells no han “d’ensenyar” no “han de seguir un llibre,, un currículum”
Molts cops prostituïm el terme “ensenyar” i el reduïm a la mínima expressió, creien que ensenyar és fer medi, fer llengües o fer matemàtiques, com he dit més d’un cop i ho torno a dir: cal “infantilitzar” l’educació primària urgentment, cal buscar experiències on els alumnes “aprenguin” gaudint i aprenguin el que de veritat els serveix. 
 Però és clar, potser és més còmode tenir els nens i nenes asseguts en fileres i recitant tots junts la taula del nou i que després en silenci facin una redacció amb bona cal•ligrafia sobre que és el que els agrada del Nadal.
Advertisements
No sóc un bon mestre

7 thoughts on “No sóc un bon mestre

  1. Anònim says:

    Moltes gràcies per aquestes paraules!! Jo estic fent P3 aquest curs i sí que anem atabalades amb tapes d'àlbum i postals que mai acaben perquè ara es posa malalt aquest o falta l'altre, decorant passadissos (que m'encanta), assatjant… i tot això sumant el fet que faig hora i pico per arribar al cole cada dia entre metro, tren i cames, però veure com tot es plena d'estrelles, les caretes dels nens en veure que el tió s'ho ha menjat tot i lo bé que els hi surt el poema que recitaran al festival de Nadal transforma el cansament en il-lusió, emoció, dolçoreta i satisfacció per la feina ben feta. Tinc sort de poder gaudir del Nadal amb majúscules!! Gràcies de nou i segueix gaudint amb la millor feina del món!!!! Bones festeeeees!!!

    Like

  2. Anònim says:

    doncs disme bitxo raro, però a mi no m'agrada el Nadal. Potser és perque no m'agrada ni a casa, que no li trobo gaire sentit. El teu escrit és molt interessant i respectable, igual que és respectable que a d'altres persones no estiguem d'acord en haver de fer segons quines activitats en certa manera obligats i/o pressionats ja que és “l'época”. Crec que entre poc i massa, en ocasions deixem de banda la programació (o disli com vulguis…) per a massa murals, activitats…que estàn molt b!!però no en excès senyors meus. I ja que hi som…perque no parlem d'educar de manera laica en una escola pública, quan moltes vegades s'utilitzen referències religioses i/o consumistes…en fi…només dic que entenc la vostra perspectiva, senyor meu, però tamb cal posar-se en la pell dels altres…
    per cert sóc mestre de primària, tinc 20 i pocs anys i fa poc que treballo. Així que cansat no ho estic pas, de treballar, però de tant rondar com a substitut veig moltes coses, conec a molta gent i acabes per veure moltes maneres de pensar..

    Like

  3. Una mama bloguera says:

    Ep mestres del meu cor…
    Ningú us demana tantes tapes d'albums, que són autèntiques obres d'art i que evidentment no fan els nostres fills a P3, sinó les esforçades mestres que de vegades se les enduen a casa per acabar-les. De veritat, no cal, es més important les coses que feu a la classe amb els nens per “celebrar” Nadal. Deixar-los que ells parlin, expliquin qui celebra Nadal i qui no, perquè el Zaid no el celebra i la Laura si, per exemple, com celebren Nadal a altres llocs i perquè. El Nadal malgrat l'escola pública sigui laica forma part de la nostra cultura, el celebrem a casa o no, per tant si que l'hem de celebrar, o com a mínim explicar-lo. L'escola també ha de posar en contacte els nens amb el seu entorn més immediat, i aquest és Catalunya i les seves tradicions.

    Like

  4. Sempre he cregut que les mestres i els mestres (pocs) de P3 sou els meus herois, penso que a infantil haurien d'estar els millors educadors i que cal urgentment transportar molts models d'infantil a primària.
    Bon Nadal

    Like

  5. Entenc la teva postura és molt respectable, en primer lloc parteixo de la base que treballo en una escola concertada i no pública, això implica que les referències al Nadal hi són. En segon lloc penso que el Nadal és un gran motiu per a treballar una educació emocional, una educació a la interioritat que hauria de ser assignatura bàsica en qualssevol escola. pública, laica o religiosa.
    El meu article volia transmetre la idea de que caql educar en aquests valors en una escola de primària i que qualssevol activitat és educativa.
    Moltes gràcies per la teva reflexió, enriqueix i dona sentit al bloc.

    Like

  6. Mama bloguera: Gràcies per les teves paraules, és molt bona reflexió.
    Ara, que quan dius d evegades se les enduen a casa… et quedes curtes, jo diria “SEMPRE” s'enduen feina a casa, però no nomès el Nadal sinó tota la resta de l'any.
    Però si, i això ho he parlat moltes vegades, cal que els feines que facin els nens siguin ells els autèntics protagonistes de les seves obres, ho diu un, que al tema manual és tot un desastre..
    Molt Bon Nadal… TENS UN BLOC?

    Like

  7. Anònim says:

    Crec que la reflexió està molt bé, però un mestre o una mestra ha d'intentar fer menys faltes d'ortografia, ja que nosaltres els hi estem ensenyant allò que nosaltres escribim

    Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s